dilluns, 13 d’agost del 2007

PER CiU NO QUEDARÀ:


Sense cap mena de dubte hi haurà un abans i un després del Ple Extraòrdinari convocat a petició de CiU el passat dia 10 d’agost.

Tot i que a jutjar per les declaracions fetes pel Sr. Juanjo Duran a la premsa en relació al Ple anterior, on qualifica l’actitud de l’oposició de “poc constructiva”, afegint que “l’esperit de l’últim ple no va ser gens positiu, ja que es va posar damunt de la taula moltes confusions i falses sospites”, em fan pensar que la “bola” venia ja des de llavors, suposo que per aquest motiu el Sr.Duran, que sovint presumeix d’impulsar una política de diàleg i consens que ell a proposat des del govern, en un gest sense precedents, va intentar impedir-me intervenir i fer us de la paraula en el darrer Ple.

Hi ha una sèrie de fets i dades que no es poden perdre de vista:

1. Les darreres eleccions municipals les va guanyar CiU, tant en nombre de vots com en nombre de regidors.

2. CiU a lamentat públicament el pacte assolit entre ERC i PSC a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, que ens ha deixat a l’oposició per segona legislatura consecutiva tot hi haver guanyat les eleccions.

3. Paral·lelament, tot i fer pública aquesta lamentació, CiU també de manera pública, a assumit aquest pacte i la seva legitimitat des de el punt de vista legislatiu, acceptant amb total normalitat el rol d’oposició que se’ns ha imposat.

4. La legislació vigent en matèria de funcionament i organització dels ajuntaments contempla, preveu i articula el sistema pel qual s’ha de governar un ajuntament, però també fa el mateix en relació al paper de l’oposició.

5. Assumir el respectius rols que han pertocat a cada força política un cop constituït l’ajuntament i utilitzar les eines que la legislació vigent disposa per a cada cas, no es tant sols un dret, estic plenament convençut que també es un deure, en cas contrari faltaríem al compromís contret amb l’electorat mitjançant els respectius programes electorals amb que cada força política va afrontar la darrera campanya electoral.

6. Recollir les inquietuds i els problemes que pateixen els nostres convilatants i intentar resoldre’ls, també es un obligació de l’oposició, i en aquesta línia es perfectament lícit fer propostes en aquest sentit, molt més quant el govern no ho fa.

7. Preguntar i fiscalitzar la tasca del govern, es una de les principals obligacions de l’oposició d’un ajuntament.

Des de el meu punt de vista es indispensable dins del que es pot considerar la tasca de l’oposició, no tant sols la fiscalització de l’obra de govern, sinó també l’aportació de propostes, solucions, diferents i nous punts de vista d’un mateix problema. La critica per la critica no es vàlida, la critica acompanyada de contrapropostes es el camí que finalment garantirà un debat sà i democràtic a la nostra societat.

I pel que fa al govern, quant aquest adopta actituds que fan que la consigna substitueixi l’anàlisi, el crit i la manifestació substitueixi el diàleg, la reivindicació dissimuli el dogmatisme, i finalment es demana diàleg, on es vol imposició i submissió, no anem ni pel mateix camí, ni el que és més important, pel bon camí.

Govern i oposició estant condemnats a conviure, no seria molt millor fer-ho des del diàleg, el consens i la col·laboració?. Fer realitat aquest plantejament depèn tant del govern com de l’oposició, però qui està en possessió del govern en té una major responsabilitat, en definitiva és el govern de “tots”, per tant també és el govern dels que integren l’oposició, al mateix temps que ho és del ciutadans que van fer costat a aquesta oposició.

Per tot això puc afirmar que CiU a Móra d’Ebre, esta en aquesta línia, però els gestos son molt importants i de moment la percepció en quant a l’actitud que el govern ha adoptat envers l’oposició, per molt que el Sr. Duran s’entesti en afirmar el contrari, no ens fa pensar que anem pel bon camí. Desestimar de manera sistemàtica mocions de l’oposició , alguna d’elles de prou importància, intentar impedir determinades intervencions en el Ple, quant de manera paral·lela es permetent comentaris en veu alta i actituds, si més no singulars, d’alguns dels integrants del públic assistent, proliferats encontra de regidors de CiU, negar la disponibilitat d’espais i mitjans municipals a l’oposició, i fer oferiments de consens i diàleg de manera verbal que mai no es materialitzen de manera fefaent, no crec que pugui ser interpretat com una política de gestos que vagi pel bon camí.

Tant sols em resta afegir, que malgrat tot això, soc conscient, que aquesta és la meva visió dels fets, probablement el govern actual en tingui un altra de diferent, però del que no tinc cap mena de dubte és que per CiU no quedarà.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El que planteja la teva reflexió sembla bastant lògic, encara que dubto que ten surtis o que sen sortiu, pel que he pogut veure dels Plens, hi ha gent que destila odi envers la vostra formació política, i el que més sento es que això amb total probabilitat acabarà afectat-vos personalment. De tota manera cal que no us desanimeu, la travessia serà llarga, però tothom no és com alguns dels que integren l'actual govern local.

Anònim ha dit...

Hi ha una cosa que mai no us podran treure, la vosta actitud, hem sembla envejable i un patro a seguir per molts que se les donen de democrates, heu demostrat que sabeu participar, que sabeu asumir els resultats, i que sabeu treballar amb les eines que teniu al vostre abast, i tot això ho feu "adobat" amb educació, coherència i un estil que m'atreveixo a qualificar d'impecable. Moltes gràcies per demostrar-nos que si que hi ha gent que val per fer política per tot-hom.

Anònim ha dit...

Doncs personalment crec que sovint, l'actitut de CiU en els plens, per desgràcia, és d'atac i destrucció. Massa vegades dóna la sensació que voleu desfer totes les iniciatives que surten de l'actual govern. No dubto que entre vosaltres hi ha gent que val la pena, i que son bons polítics, pero potser haurieu de canviar una miqueta l'actitut en determinats aspectes. Em sembla que pel poble, tot és poc, i hauriem de treballar tots junts. Com diu aquella frase, un altre món és possible.
Per cert, i parlant d'una altra cosa, jo no sóc cap cervellet ni res d'això, pero em sembla que hauries de passar els documents per algun corrector, que hi ha bastantes faltes d'ortografia. No és una critica amb mala llet, només es un consell de bona fe.

Anònim ha dit...

Gràcies pels teus consells en relació al tema de les faltes Alba, també ho dic amb tota la bona fe, no és amb mala llet. De fet els que ja tenim una certa edat això de escriure en català sempre ens ha estat una mica mes complex que a la gent més jove.

Dit això, haig de dir-te que l’apreciació de les actituds es un fet enormement subjectiu, l’actitud que a tu et pot semblar bel•ligerant o fins i tot destructiva a una altra persona li pot arribar ha semblar tova i fins i tot ingènua, t’ho puc ben assegurar hi ha qui ens demana que fem molt més soroll.

Personalment no puc estar d’acord amb tu, pel que fa a l’actitud que tu molt legítimament consideres d’atac i destrucció, es més considero que des de l’inici de la legislatura fins a la data l’únic que hem rebut per part de l’equip de govern ha estat paraules i més paraules, be i alguna cosa més, bastant menys preu tot sigui dit de pas.

Ja et dic que tot depèn de l’òptica en que es mira, però des de la meva, l’únic que hem fet, ha estat demanar explicacions i aclariments de tot allò que ens semblava que ho havien de fer. I hem fet quelcom molt important, al menys des de el meu punt de vista, hem fet propostes concretes, encaminades a fer realitat el que nosaltres creiem que ha de ser el projecte de futur per Móra d’Ebre, possiblement aquestes propostes incomodin al govern, però tant si val, tenim el mateix dret a fer-les que ells.

Crec que ets la mateixa Alba que va sovint comentaris al pagina local de CiU, he pogut observar un to sempre bastant crític envers CiU, encara que sovint molt correcte, per aquest motiu m’agradaria poder tenir una xerrada amb tu per intentar treballar en aquesta línia que tu apuntes de tots pel poble, a les teves mans queda, salutacions i gràcies de nou per la teva aportació.

Anònim ha dit...

Si, sóc la mateixa Alba que escriu a la pagina de CiU de Móra, i la que critica la vostra formació, pero no és res personal, també critico les altres formacions hagudes i per haver, perquè, tot i estar vinculada políticament, em sembla que sempre hi ha d'haver aquest component de crítica, per tal que els polítics no us adormiu als llorers i per a que tingueu sempre en compte la veu del poble.
No em sabria greu parlar amb vatros i exposar-vos les meves idees, tot el contrari, m'interessa coneixer posicions i maneres de pensar i treballar, això sempre enriqueix. Ara, no t'asseguro que em convencis, jeje! De totes maneres haurà de ser més endavant, quan no estigui tant embolicada amb tants assumptes...
En quant a l'ortografia, si no m'equivoco, no sé si és a l'ajuntament o per mitjà del Consell Comarcal, però sé que hi ha un servei de correcció gratuït. És una opció, perquè entenc que ha ha gent que no ha tingut la mateixa sort (o el mateix dret) que jo de poder estudiar gairebe exclusivament en català.

Anònim ha dit...

Convergència i Unió creix territorialment d'una manera anormal i malsana, talment com si haguessin ingerit clombuterol.

Aquests dies anunciaven amb bombo i plateret la nova seu de CDC a la Catalunya Nord, una filial inflada i sense cap influència real Pirineus enllà, però amb un flamant edifici d'aquests tot emmirallat, que fa molt maco i queda ben internacional.

La trista realitat és que Convergència i Unió no té cap mena de representació a la resta dels Països Catalans, ni té intencions de fer-ho a curt i mitjà termini.

No tenen cap mena de representació al País Valencià, no tenen cap mena de representació a les Illes -el més similar a una representació era la presència de la musa Maria de la Pau Janer a les files del PP- i, encara més fort, no tenen cap representació a la Franja de Ponent, d'on, per més inri, és el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida.

Suposem que després de l'operació reformista -per no dir paternalista- del gran estratega Miquel Roca van perdre les ganes d'aventures Principat enllà, però un partit que es proposa defensar la catalanitat hauria d'ampliar les seves mires i atrevir-se, d'una vegada per totes, a esdevenir veritablement representatiu de la realitat del país.

Anònim ha dit...

Per anònim:

Crec que això que esmentés esta molt bé, fins i tot resulta familiar, d'alguna roda de premsa després d'algun Congrés, d'algun partit que temps enrrerà deia lluitar per l'indepèndencia del nostre país.
No obstant et diré que és el que jo penso al respecte. Primer es primordial i urgent possar ordre a casa, el nostre país va cada cop pitjor, els darrers 4 0 5 anys han estat una perdua de temps, d'indentitat, de professionalitat, de prestigi, de reconeixament internacional, i m'estalviaré continuar. Per tant abans de parlar de països catalans parlem d'una catalunya amb identitat, professional, de prestigi, de reconeixament internacional, etc.., després ens serà molt més facil i planer parlar i treballar dels i pels països catalans.