Navegant per la xarxa i consultant diferents webs que visito amb més o menys assiduïtat, he descobert una noticia que publicava e-noticies, que fa referència a la iniciativa convocada per part de la Plataforma Ultradretana Espanya 2000, consistent en una manifestació en motiu del 12 d’octubre, “Día de la Hispanidad”. Els organitzadors han anunciat que es cremaran 500 símbols independentistes a l’inici de la manifestació en resposta a aquells que volen dividir Espanya. El lema de la convocatòria és: "Estás quemado con Carod-Rovira, Ibarretxe y los que odian a España? 12 de octubre en Valencia, la respuesta de España”.
Que ens esta passant?, com es possible que estem assolint aquestes cotes d’estupidesa tant elevades, que ens hem begut l’enteniment?.
Sincerament, si finalment aquesta iniciativa de la Plataforma España 2000 es porta a terme ens haurem de replantejar moltes coses, els “uns” i els “altres”. Em costa comprendre que en ple segle XXI puguin donar-se situacions com aquesta.
D’altra banda, intentant fer un anàlisi el més asèptic i imparcial possible, no puc evitar recordar els fets que han succeït aquestes darreres setmanes a Girona i Barcelona, on s’han cremat fotos del rei d’Espanya, i tot i que haig de reconèixer que en aquell moment no em va agradar gens ni mica el fet, també reconec que no va impressionar-me, ni molestar-me, en la mateixa mesura que ho ha fet aquesta darrera noticia i això em preocupa, primera conclusió que en trec.
Em preocupa, per que me’n adono que tant condemnable és un fet com l’altre, i això em dur a la segona conclusió. Tant els “uns” com els “altres” compten amb radicals dins les seves files, i sempre he sentit dir que tots els extrems solen ser prou dolents.
Paral·lelament s’evidencia encara més l’absurditat de justificar la crema de fotos del rei a l’empara de la, des del meu punt de vista, mal anomenada “llibertat d’expressió” al menys en aquest cas. No hem d’oblidar que la llibertat d’un mateix comença on acaba la de l’altre.
De tota manera em tranquil·litza pensar, que aquesta classe de personatges son els menys, tant entre els “uns” com entre els “altres”, o al menys és el que vull pensar, per que si no és així el tema es pot embolicar força.
Finalment només desitjo que els mitjans de comunicació prioritzin la racionalitat, per damunt dels ratis d’audiència i influència i que en conseqüència es faci una condemna unànime d’aquest tipus de fets, al igual que desitjo que aquesta unanimitat es faci palesa entre la classe política, la radicalitat i la intolerància no es poden imposar al diàleg i la tolerància.
No vull acabar sense fer una especial menció a la Justícia, que conjuntament amb la política i els mitjans de comunicació hauria de jugar un paper determinant en aquests temes. Espero i desitjo que L’Audiència Nacional actuï amb la mateixa diligència i celeritat amb que ho va fer en el cas de la crema de fotos del rei, per que si no és així, l’únic que aconseguiran es justificar i donar peu a fets com els que es van produir a Girona i Barcelona.
Que ens esta passant?, com es possible que estem assolint aquestes cotes d’estupidesa tant elevades, que ens hem begut l’enteniment?.
Sincerament, si finalment aquesta iniciativa de la Plataforma España 2000 es porta a terme ens haurem de replantejar moltes coses, els “uns” i els “altres”. Em costa comprendre que en ple segle XXI puguin donar-se situacions com aquesta.
D’altra banda, intentant fer un anàlisi el més asèptic i imparcial possible, no puc evitar recordar els fets que han succeït aquestes darreres setmanes a Girona i Barcelona, on s’han cremat fotos del rei d’Espanya, i tot i que haig de reconèixer que en aquell moment no em va agradar gens ni mica el fet, també reconec que no va impressionar-me, ni molestar-me, en la mateixa mesura que ho ha fet aquesta darrera noticia i això em preocupa, primera conclusió que en trec.
Em preocupa, per que me’n adono que tant condemnable és un fet com l’altre, i això em dur a la segona conclusió. Tant els “uns” com els “altres” compten amb radicals dins les seves files, i sempre he sentit dir que tots els extrems solen ser prou dolents.
Paral·lelament s’evidencia encara més l’absurditat de justificar la crema de fotos del rei a l’empara de la, des del meu punt de vista, mal anomenada “llibertat d’expressió” al menys en aquest cas. No hem d’oblidar que la llibertat d’un mateix comença on acaba la de l’altre.
De tota manera em tranquil·litza pensar, que aquesta classe de personatges son els menys, tant entre els “uns” com entre els “altres”, o al menys és el que vull pensar, per que si no és així el tema es pot embolicar força.
Finalment només desitjo que els mitjans de comunicació prioritzin la racionalitat, per damunt dels ratis d’audiència i influència i que en conseqüència es faci una condemna unànime d’aquest tipus de fets, al igual que desitjo que aquesta unanimitat es faci palesa entre la classe política, la radicalitat i la intolerància no es poden imposar al diàleg i la tolerància.
No vull acabar sense fer una especial menció a la Justícia, que conjuntament amb la política i els mitjans de comunicació hauria de jugar un paper determinant en aquests temes. Espero i desitjo que L’Audiència Nacional actuï amb la mateixa diligència i celeritat amb que ho va fer en el cas de la crema de fotos del rei, per que si no és així, l’únic que aconseguiran es justificar i donar peu a fets com els que es van produir a Girona i Barcelona.
5 comentaris:
El rei no és res més que les escorrialles de la dictadura, Franco segueix viu dins l'esperit de la monarquia.
El rei sempre diu "La reina y yo...". No siguem discriminatoris, els dos a la foguera!
Una pregunta: per a que serveix el rei?
Precisament comentaris com els que feu: zippo sl i revolucionaris, son els que de cap manera ens ajudaran. No podem posar-nos a la mateixa alçada, si us plau reflexioneu, hi ha d'altres maneres de reivindicar i totes elles molt més civiques.
I el rei per a que serveix????
Publica un comentari a l'entrada