L’anunci fet per Pasqual Maragall, el passat dissabte dia 20, en el qual ens va comunicar que li havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, crec que no va deixar indiferent ningú.
Un personatge com Maragall, amb una personalitat tant peculiar i que no pot negar-se que formarà part de la història del nostre país, sens dubte contribuirà en gran mesura a una major conscienciació de la societat envers aquesta malaltia tant devastadora i en aquest sentit, ja va pronunciar-se ell mateix en el moment que va fer l’anunci.
Aquest dies en diferents mitjans de comunicació he llegit i sentit multitud de comentaris al respecte del tema, però n’hi ha un que m’ha semblat més important que els altres. Concretament era a la tertúlia del mati de Catalunya Ràdio i el va fer en Carles Capdevila, apuntava a la relació que alguns interessats s’han afanyat a fer entre la malaltia revelada per Pasqual Maragall i les actituds que darrerament havia vingut demostrant envers el PSC i el PSOE.
En certa mesura, en Maragall, ja ens tenia acostumats a certes excentricitats, però no ara últimament, de fet jo sempre he considerat que era un personatge força singular, de fet tant sols cal recordar la frase que va fer-se famosa amb una velocitat meteòrica “un altra maragallada”. Però confondre intencionadament aquesta actitud o aquesta natural manera de ser, amb els símptomes d’una malaltia com l’Alzheimer, em sembla d’una mesquinesa immensa i pròpia de persones que tant sols compten amb la seva condició biològica per anomenar-se persones.
Afrontar la realitat amb valentia i prendre decisions contundents, sembla ser que en política no esta massa ben vist, i si a més, o fas encontra de les directrius del teu partit, encara menys.
En Maragall, serà como serà, però mai ningú li podrà restar del seu patrimoni polític aquest fet, haver actuat amb total valentia i contundència quant ell ha cregut que les coses no anaven pel lloc que ell pensava que era el correcte, encertadament o equivocadament, no seré jo qui ho jutgi, però amb convicció.
Aquests trets personals de valentia i contundència, mai ningú tampoc els hi podrà restar en el terreny personal, ja que dissabte passat ens ho va deixar molt clar.
Molta sort Pasqual i el millor i més sincer dels meus desitjos.
Un personatge com Maragall, amb una personalitat tant peculiar i que no pot negar-se que formarà part de la història del nostre país, sens dubte contribuirà en gran mesura a una major conscienciació de la societat envers aquesta malaltia tant devastadora i en aquest sentit, ja va pronunciar-se ell mateix en el moment que va fer l’anunci.
Aquest dies en diferents mitjans de comunicació he llegit i sentit multitud de comentaris al respecte del tema, però n’hi ha un que m’ha semblat més important que els altres. Concretament era a la tertúlia del mati de Catalunya Ràdio i el va fer en Carles Capdevila, apuntava a la relació que alguns interessats s’han afanyat a fer entre la malaltia revelada per Pasqual Maragall i les actituds que darrerament havia vingut demostrant envers el PSC i el PSOE.
En certa mesura, en Maragall, ja ens tenia acostumats a certes excentricitats, però no ara últimament, de fet jo sempre he considerat que era un personatge força singular, de fet tant sols cal recordar la frase que va fer-se famosa amb una velocitat meteòrica “un altra maragallada”. Però confondre intencionadament aquesta actitud o aquesta natural manera de ser, amb els símptomes d’una malaltia com l’Alzheimer, em sembla d’una mesquinesa immensa i pròpia de persones que tant sols compten amb la seva condició biològica per anomenar-se persones.
Afrontar la realitat amb valentia i prendre decisions contundents, sembla ser que en política no esta massa ben vist, i si a més, o fas encontra de les directrius del teu partit, encara menys.
En Maragall, serà como serà, però mai ningú li podrà restar del seu patrimoni polític aquest fet, haver actuat amb total valentia i contundència quant ell ha cregut que les coses no anaven pel lloc que ell pensava que era el correcte, encertadament o equivocadament, no seré jo qui ho jutgi, però amb convicció.
Aquests trets personals de valentia i contundència, mai ningú tampoc els hi podrà restar en el terreny personal, ja que dissabte passat ens ho va deixar molt clar.
Molta sort Pasqual i el millor i més sincer dels meus desitjos.
3 comentaris:
Vull felicitar-te pel teu article d'en Maragall, estic en total acord amb el que esmentes, però no deixa de sorprendrem (gratament)que algú que s'identifica com regidor de Convergència, faci un article com aquest. Poder es que no estem acostumats a veure aquesta mena d'actituds, més aviat tot el contrari. Ens fan molta falta actualment actituds com la que mostres amb el teu article. Un cop més felicitats.
Doncs a mi hem sembla una "baconada", com tot el que fas.
Publica un comentari a l'entrada