Moltes i molt variades son les reaccions que ha suscitat l’anunci de la nova assignatura que s’impartirà el pròxim curs als alumnes de tercer d’ESO.
Sens dubte es tracta d’una assignatura que es mossega la cua, ja que comença i acaba en el ciutadà, a més de comptar amb una part practica important que dona peu al debat entre els adolescents i en la que aprenent coses que tenen a veure amb la convivència quotidiana.
Nou unitats didàctiques conformen aquesta assignatura:
1. Que es la ciutadania:
L’objectiu es recuperar la consciència de que vivim en un societat en la que tenim que interactuar i de la que no podem prescindir.
2. Resolució intel·ligent de conflictes:
Es tracta la violència a l’escola i s’incideix en el desig de fer mal, es parla també de la manca de compassió i empatia de l’agressor respecte l’agredit, tot això des de la vessant de la educació, l’ètica i el dret, com els tres grans mitjans de solució.
3. La lluita per la felicitat:
Tracta de l’historia de com s’han anat aconseguint les millores socials i els drets: la lluita contra la esclavitud, la lluita per la democràcia, o la lluita per la igualtat de les dones.
4. Les bases del gran projecte humà:
La cimentació del projecte humà es la dignitat, en aquest apartat es tracta aquest tema amb elements que susciten el debat amb preguntes com: Es decent que una persona esclavitzi a un altra, o que un mateix s’esclavitzi amb l’addicció a les drogues?.
5. Com ha de ser un bon ciutadà:
Cal ser responsable, just i solidari, la solidaritat va més enllà de la justícia, comporta un sentiment d’ajuda.
6. Qui soc jo:
En aquest apartat es pretén preparar a l’alumne per a que sàpiga exercí els drets que prèviament li han estat atorgats. Cal aprendre a reafirma la pròpia personalitat, sabent dir que no i a l’hora reclamar els nostres drets.
7. La convivència amb els més propers:
Aquí es tracta la amistat, en aquesta edat (14-15 anys), qui influeix de manera notòria, no son els pares o els docents, sinó el grup, per això es parla també de sexualitat i parella, intentant transmetre que les relacions sexuals son entre persones i no entre cossos, per això cal ser responsables.
8. La convivència amb la resta de ciutadans:
Amb els veïns no cal tenir necessàriament una relació d’amistat, però cal tenir present que son persones amb les que compartim un mateix espai públic, que cal que cuidem entre tots.
9. La democràcia:
Dins les grans solucions de la humanitat, la Democràcia n’és una, per aquest motiu s’aprofundeix en aquest concepte des de la vessant ètica i com gran projecte humà.
Des del meu punt de vista ens trobem davant d’una assignatura laica que pot contribuir en gran mesura a afrontar els grans reptes de la societat actual, on sens dubte els nous protagonistes seran els nostres fills.
Sovint sentim parlar o llegim multitud d’articles que parlen de la progressiva i constant pèrdua de valors de la nostra societat, doncs bé, penso que aquesta assignatura pot contribuir en bona part a la recuperació d’aquests valors que tant en desús estan avui dia, i que millor que fer-ho en un moment en el que els nostres fills estant formant la seva personalitat, en un moment on encara son modelables.
Sincerament hi ha moments en que se’m fa força difícil entendre algunes actituds de certs estaments de la nostra societat, malgrat declarar-me catòlic, no puc entendre el perquè de la ferotge oposició de l’església catòlica envers aquesta assignatura, i encara molt menys la posició que paral·lelament adopta el Partit Popular, tot i que darrerament hi ha massa coses que no puc entendre d’aquest partit. Hem pregunto si aquesta assignatura no hagués estat impulsada pel govern de Zapatero, quina hagués estat la reacció del PP.
Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, jo ja ho fet, i crec que possiblement ens hauríem de plantejar fer molt més extensiva aquesta assignatura d’educació per la ciutadania, no limitant-la tant sols als estudiants d’ESO.
Sens dubte es tracta d’una assignatura que es mossega la cua, ja que comença i acaba en el ciutadà, a més de comptar amb una part practica important que dona peu al debat entre els adolescents i en la que aprenent coses que tenen a veure amb la convivència quotidiana.
Nou unitats didàctiques conformen aquesta assignatura:
1. Que es la ciutadania:
L’objectiu es recuperar la consciència de que vivim en un societat en la que tenim que interactuar i de la que no podem prescindir.
2. Resolució intel·ligent de conflictes:
Es tracta la violència a l’escola i s’incideix en el desig de fer mal, es parla també de la manca de compassió i empatia de l’agressor respecte l’agredit, tot això des de la vessant de la educació, l’ètica i el dret, com els tres grans mitjans de solució.
3. La lluita per la felicitat:
Tracta de l’historia de com s’han anat aconseguint les millores socials i els drets: la lluita contra la esclavitud, la lluita per la democràcia, o la lluita per la igualtat de les dones.
4. Les bases del gran projecte humà:
La cimentació del projecte humà es la dignitat, en aquest apartat es tracta aquest tema amb elements que susciten el debat amb preguntes com: Es decent que una persona esclavitzi a un altra, o que un mateix s’esclavitzi amb l’addicció a les drogues?.
5. Com ha de ser un bon ciutadà:
Cal ser responsable, just i solidari, la solidaritat va més enllà de la justícia, comporta un sentiment d’ajuda.
6. Qui soc jo:
En aquest apartat es pretén preparar a l’alumne per a que sàpiga exercí els drets que prèviament li han estat atorgats. Cal aprendre a reafirma la pròpia personalitat, sabent dir que no i a l’hora reclamar els nostres drets.
7. La convivència amb els més propers:
Aquí es tracta la amistat, en aquesta edat (14-15 anys), qui influeix de manera notòria, no son els pares o els docents, sinó el grup, per això es parla també de sexualitat i parella, intentant transmetre que les relacions sexuals son entre persones i no entre cossos, per això cal ser responsables.
8. La convivència amb la resta de ciutadans:
Amb els veïns no cal tenir necessàriament una relació d’amistat, però cal tenir present que son persones amb les que compartim un mateix espai públic, que cal que cuidem entre tots.
9. La democràcia:
Dins les grans solucions de la humanitat, la Democràcia n’és una, per aquest motiu s’aprofundeix en aquest concepte des de la vessant ètica i com gran projecte humà.
Des del meu punt de vista ens trobem davant d’una assignatura laica que pot contribuir en gran mesura a afrontar els grans reptes de la societat actual, on sens dubte els nous protagonistes seran els nostres fills.
Sovint sentim parlar o llegim multitud d’articles que parlen de la progressiva i constant pèrdua de valors de la nostra societat, doncs bé, penso que aquesta assignatura pot contribuir en bona part a la recuperació d’aquests valors que tant en desús estan avui dia, i que millor que fer-ho en un moment en el que els nostres fills estant formant la seva personalitat, en un moment on encara son modelables.
Sincerament hi ha moments en que se’m fa força difícil entendre algunes actituds de certs estaments de la nostra societat, malgrat declarar-me catòlic, no puc entendre el perquè de la ferotge oposició de l’església catòlica envers aquesta assignatura, i encara molt menys la posició que paral·lelament adopta el Partit Popular, tot i que darrerament hi ha massa coses que no puc entendre d’aquest partit. Hem pregunto si aquesta assignatura no hagués estat impulsada pel govern de Zapatero, quina hagués estat la reacció del PP.
Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, jo ja ho fet, i crec que possiblement ens hauríem de plantejar fer molt més extensiva aquesta assignatura d’educació per la ciutadania, no limitant-la tant sols als estudiants d’ESO.
11 comentaris:
Crec que no vas malament amb la teva reflexió final, de fet després us extranyeu de les xifres d'abstenció que cada dia van incrementant-se. La gent d'apeu, stem una mica farts de la tipic picabaralla politica on simplement priment els interessos de partit, o poder ni aquest, poder priment més els personals des del punt de vista de la possible carrera política de cadascú. Poder tens raó, caldria fer mes extensiva l'aplicació d'aquesta assignatura, i podriem començar per que fos requisit indispensable per poder exercí un càrrec públic.
Els del PP s'apunten a un bombardeig, si es contra el PSOE. Els es completament indiferent el fet, només compta que si contra Zapatero.
Ahir vaig poder veure un tros del primer Ple del nou Ajuntament de Móra d’Ebre.
Grata sorpresa, m’he adonat del següent:
Manel Saltor, impecable, molt en el lloc de cap de l’oposició i fen demostració d’una educació i d’un “TALANTE”, que molts voldrien per si...., en definitiva contundent i CONSTRUCTIU.
Joan Piñol, Molt bé, el que tots volíem preguntar i no sabíem com....., crec que està força preparat, i això és bo pels ciutadans, nova generació, dinamisme i renovació dins l’Ajuntament....
La resta “en la línia”, per cert el senyor Subirachs sap que és MORA?....
Piñol, he vist al Ple per TV Móra, encara que a trossos, haig de dir-te que m'has impressionat, feia molt temps que no disfrutava tant amb un Ple televisat, sincerament crec que vas donar un exemple molt clar del que es tenir dignitat política, vas defensar tot els temes amb molta soltura i demostran que duies els deures fets, cosa que els altres es va veure clarament que no havien fet.
Si continues per aquest cami, et garanteixo que tens una fidel seguidora. Enhorabona has sabut donar color a una cosa que era força gris.
Tampoc n'hi ha per tant, no va fer res més que el que li pertoca fer a un membre de l'oposició, que es el que es.
Este Piñol tota la vida ha sigut igual. Quan era d'Unió sempre buscava lo carrec facil. Ara a convergencia vol protagonisme. Es un politic de cara a la galeria. No li tocava a Saltor fer el paper de cap?. Saltor, ficat les piles o lo Piñol te fara la pell.
per y digo yo:
Que poc coneixes a Piñol, és una persona tremendament fidel al seus, ho puc ben assegurar, jo vaig viure una experiència personal amb ell i no em va fallar, tot el contrari, es va implicar molt.
El que es despren del teu comentari i la seva redacció es que t'ha picat força que aquest cop tingueu una oposicó preparada i educada, aquest cop ho tindreu dificil amb Saltor, Borràs, Piñol, la Clara, l'Àngels i Josep, els 6 son persones molt preparades en els seus respectius àmbits.
Però tranquil, estic segura que seran el màxim de correctes i igual d'implacables.
Per al Sr, "y digo yo":
Sincerament lamento que tinguis aquesta opinió sobre mi, ja que fas una sèrie d’afirmacions amb les que no puc estar gens d’acord i que tot seguit vull aclarir-te:
1.Quant jo era d’Unió, et puc ben assegurar que massa fàcil no ho era, de fet prou va costar que la gent que llavors liderava CDC acceptés la inclusió de gent d’Unió a les candidatures de CiU, a més es sobradament conegut per tothom, que l’inici de la primera legislatura entre CDC i UDC no va ser gens fàcil per cap dels integrants d’Unió, tot i estar al govern. Però també es cert que el temps i el treball varen permetre que totes dos postures la de CDC i la d’UDC acabessin convivint amb harmonia. Per tant l’afirmació de “càrrec fàcil”, la considero bastant gratuïta.
2. Ocupar un lloc en una candidatura de CiU en els moments actuals, no crec que es pugui considerar cap mena de “xollo”, tot el contrari, penso que formar part d’una candidatura de CiU en aquests moments si d’alguna cosa no es pot titlla, és d’oportunista, però suposo que el que sap greu a gent com tu, es que tot i això, continuem sent la força política que presenta més candidatures arreu del nostre país i que té més alcaldes i regidors, per alguna cosa deu ser no creus?.
3. En relació al lideratge de Manel Saltor, et puc ben assegurar que en aquests moments no hi ha ningú que en tingui el més mínim dubte, entre d’altres coses, per què Saltor ha guanyat les eleccions municipals amb diferència, tot i partir d’una situació complicada, estan a l’oposició i fent un canvi de cap de llista. Si amb tot això, encara pots dubtar del seu lideratge, penso que el dubte es intencionat i maliciós.
4, I finalment, tant sols em resta dir-te que tinc molt clar quin era el meu lloc a la candidatura, entre d'altres coses per què jo el vaig triar, i també tinc igual de clar qui es el meu cap de files, però cal que tu també tinguis clar que varem fer una llista per governar si les circumstàncies ens ho permetien, i si no, per fer una oposició el màxim de digna i correcta possible, per tant cadascú assumeix el paper que li pertoca i pel qual pensem que pot estar més capacitat.
Espero haver-te aclarit alguns conceptes que segons el meu criteri no tenies massa ben entesos.
Salutacions cordials
jo pensava que els comentaris tenienque ser relacionats amb l'article publicat.
Ok, Piñol contundent, continua aixì, en som uns quants els que pensem que aneu pel bon camí, i crec que cada dia en serem més.
ohhhhhhhhhhhhhhh, hemos visto la luz amigo Piñol. Eres nuestro heroe, nuestro lider espiritual. Amen
Publica un comentari a l'entrada