Carta oberta al Sr. Francesc Vallés cap de llista del PSC per Tarragona.

Móra d’Ebre, 03 de març de 2008

De totes les barbaritats que aquests dies de campanya he sentit dir, el Sr. Vallés se’n porta la nota més alta, segons he pogut llegir, aquest senyor va visitar divendres passat Móra d’Ebre fent una passejada pel mercat que es celebra tradicionalment a la nostra població i va fer unes declaracions en les quals acusava PP i CiU de tramar la reedició d'un nou transvasament de l'Ebre, si ambdós partits aconsegueixen majoria suficient per governar després de les eleccions del 9 de març.

Doncs bé, crec que aquestes declaracions mereixen una rectificació. No Sr. Vallés, jo no crec que en política i més concretament en campanya tot si val, això no és així, vostè no pot fer aquesta afirmació i quedar-se tant tranquil, vostè sap sobradament quina es la posició de CiU envers el transvasament de l’Ebre, i sap perfectament que de cap de les maneres el PP podrà comptar amb el nostre recolzament per tirar endavant aquest projecte, es més, vostè sap perfectament quina es la nostra proposta, i sap perfectament que no passa per transvasar l’Ebre, passa pel Roine.

El que em sembla més grotesc es que vostè faci aquestes declaracions en una setmana en la que hem viscut un episodi de desvergonyiment sense precedents, el seu veí i company de partit, el Sr, Ballesteros, Alcalde de Tarragona, a impulsat una moció que ha estat aprovada en el seu ajuntament, per tal de vendre, compte, VENDRE!, l’aigua dels pous de Tarragona a Barcelona, davant una possible manca d’aigua en aquesta ciutat, cas de persistir la sequera, i tant sols mentre aquesta persisteixi. Cal recordar que Tarragona s’abasteix amb aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que no surt d’altre lloc més que de l’Ebre.

Si Tarragona té excedents d’aigua als seus pous, tal i com afirma el Sr. Ballesteros, per què no es planteja reduir el consum que esta fent d’aigua de l’Ebre?. Vostè va fer aquestes declaracions a Móra d’Ebre, i les va fer durant una passejada pel mercat que es celebra precisament al costat del nostre riu, que no s’hi va atansar al riu?, que no va veure l’aspecte que ens ofereix aquest dies el nostre riu?. Jo m'he fet gran al costat d'aquest riu, i ben poques vegades l'he vist com ara.

Sr. Vallès amb tot el meu respecte, no pot fer aquestes declaracions i quedar-se tant tranquil, al meu poble, quan alguna persona fa un comentari d’aquest estil, es diu o bé que és un poca solta o que és un poca vergonya. Jo no vull pensar que vostè mereixi cap d’aquestos qualificatius, per això mateix li demano que rectifiqui les seves declaracions, tots sabem qui s’ha postulat obertament a favor del transvasament de l’Ebre, aquest partit es el PP.

No vull acabar sense recordar-li que a més de l’enrenou que han produït les declaracions del seu company de partit, el Sr. Ballesteros, fa unes setmanes varem viure un altre episodi similar, aquest cop més directament sobre l’Ebre, recordi les també prou polèmiques declaracions d’un altre company seu, el Sr. Xavier Sabaté.

No creu que ja té prou feina a casa seva, per intentar consensuar una posició única i totalitària, per passejar-se malbaratant esforços encaminats en convèncer a la gent de les Terres de l’Ebre d’una posició de CiU, que no es tal, si us plau!, dediquis a fer una companya correcta i a explicar quins son els seus plantejaments i de que servirà vota PSC en aquestes eleccions i ajudem-nos tots a fer respectar el nostre país, que prou falta li fa.

Joan Piñol Mora

Portaveu del Grup Municipal de CiU

Móra d’Ebre

Manel Saltor anuncia la seva retirada de la vida política activa

Un projecte humanitari i de formació d'especialistes a Angola l'obliga ha replantejar el seu futur immediat

Ahir a la nit durant la celebració d’una nodrida Assemblea local de militants a Móra d’Ebre, Manel Saltor, va anunciar la seva decisió d’abandonar la política activa.
El principal motiu que l’ha fet prendre aquesta decisió es la proposta que ha rebut de participar d’un projecte de formació d’especialistes en Traumatologia i Ortopèdia a Angola, que a més, ell va definir com un “projecte vital per a mi, que m’han proposat precisament pel fet de no ser alcalde, ja que qui m’ho ha proposat sabia sobradament que en cas contrari no l’hagués acceptat”.
Aquest fet comporta la renúncia de Manel Saltor com a regidor de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, com a President Comarcal de CDC i com a Conseller Nacional de CDC, ja que li serà del tot impossible compatibilitzar una cosa amb l’altra. De tota manera va concretar que ell continuarà col·laborant amb el grup municipal de CiU com un militant més i en la mesura que les seves obligacions li ho permetin.
Amb molta probabilitat la dimissió de Saltor es farà efectiva en el proper Ple que celebri la Corporació, fet que comportarà la entrada de Sixte Melchor com a nou regidor de l’equip de CiU a l’Ajuntament de Móra d’Ebre.
Manel Saltor va fer arribar una carta que ha estat publicada en l’apartat EDITORIAL del web de CiU a Móra d'Ebre, on fa unes reflexions i explica més abastament els motius que l’ha portat ha prendre aquesta decisió.

A Madrid dirien: “Dime de que presumes y te diré de careces”

Avui llegia en diversos titulars de diferents rotatius un seguit d’enunciats encaminats a ressaltar i destacar imperiosament la unitat del Govern d’Entesa o el que és el mateix el Govern del segon Tripartit.

En Carod ha volgut remarcar que la presencia de diferents consellers a la manifestació de dissabte serà a títol personal, en atenció a les seves respectives tasques de dirigents de partit, i que en cap cas hi acudiran en representació del Govern.

“El govern no va a la manifestació” destacava Carod, “per tant que ningú vulgui utilitzar la presencia de membres del govern com a dirigents d’un partit, per desestabilitzar el govern català. L’estabilitat del Govern resta absolutament garantida”.

En aquesta línia, Montilla destacava la unitat del Govern d’Entesa amb les següents paraules: “Tenim un president, i no tres. Tenim un govern, i no tres. Tenim un programa, i no tres. No obstant admetia que aquest Govern esta composat per tres forces polítiques diferents, que treballen per un sol poble, per un sol país.

Crec que la primera part del paràgraf, es bastant obvia, des que Montilla és president, cal reconèixer que les notes discordants entre els socis integrants del Govern d’Entesa, han esta força controlades. En Carod, en Puigcercós, en Saura i fins i tot elements de pes dins del govern i del PSC, com en Castells, parlen poc, i si ho fan, ho fan de manera que Montilla no s’enfadi.

Ara bé, la segona part del paràgraf, en el qual explicava la justificació d’en Montilla a la unitat del Govern d’Entesa, admetent la tricomposició d’aquest govern, argumentant un únic sentit de treball, per un sol país, aquesta no cola.

Francament per més que ho intento no m’ho empasso, no veig al PSC treballant en la mateixa línia que ERC, ni ICV, de fet no en veig a cap de tots tres treballant en la mateixa línia de país. Hi ha una frase molt vella, jo en soc molt afeccionat a recopilar frases velles, que diu: “Ruc de dos, nafrat i ronyós”. Doncs ara imaginem, i si el ruc és de tres?.

La mesquinesa d'alguns interessats

L’anunci fet per Pasqual Maragall, el passat dissabte dia 20, en el qual ens va comunicar que li havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, crec que no va deixar indiferent ningú.

Un personatge com Maragall, amb una personalitat tant peculiar i que no pot negar-se que formarà part de la història del nostre país, sens dubte contribuirà en gran mesura a una major conscienciació de la societat envers aquesta malaltia tant devastadora i en aquest sentit, ja va pronunciar-se ell mateix en el moment que va fer l’anunci.

Aquest dies en diferents mitjans de comunicació he llegit i sentit multitud de comentaris al respecte del tema, però n’hi ha un que m’ha semblat més important que els altres. Concretament era a la tertúlia del mati de Catalunya Ràdio i el va fer en Carles Capdevila, apuntava a la relació que alguns interessats s’han afanyat a fer entre la malaltia revelada per Pasqual Maragall i les actituds que darrerament havia vingut demostrant envers el PSC i el PSOE.

En certa mesura, en Maragall, ja ens tenia acostumats a certes excentricitats, però no ara últimament, de fet jo sempre he considerat que era un personatge força singular, de fet tant sols cal recordar la frase que va fer-se famosa amb una velocitat meteòrica “un altra maragallada”. Però confondre intencionadament aquesta actitud o aquesta natural manera de ser, amb els símptomes d’una malaltia com l’Alzheimer, em sembla d’una mesquinesa immensa i pròpia de persones que tant sols compten amb la seva condició biològica per anomenar-se persones.

Afrontar la realitat amb valentia i prendre decisions contundents, sembla ser que en política no esta massa ben vist, i si a més, o fas encontra de les directrius del teu partit, encara menys.

En Maragall, serà como serà, però mai ningú li podrà restar del seu patrimoni polític aquest fet, haver actuat amb total valentia i contundència quant ell ha cregut que les coses no anaven pel lloc que ell pensava que era el correcte, encertadament o equivocadament, no seré jo qui ho jutgi, però amb convicció.

Aquests trets personals de valentia i contundència, mai ningú tampoc els hi podrà restar en el terreny personal, ja que dissabte passat ens ho va deixar molt clar.

Molta sort Pasqual i el millor i més sincer dels meus desitjos.

Els “uns” i els “altres”, tots van prou malament!!

Navegant per la xarxa i consultant diferents webs que visito amb més o menys assiduïtat, he descobert una noticia que publicava e-noticies, que fa referència a la iniciativa convocada per part de la Plataforma Ultradretana Espanya 2000, consistent en una manifestació en motiu del 12 d’octubre, “Día de la Hispanidad”. Els organitzadors han anunciat que es cremaran 500 símbols independentistes a l’inici de la manifestació en resposta a aquells que volen dividir Espanya. El lema de la convocatòria és: "Estás quemado con Carod-Rovira, Ibarretxe y los que odian a España? 12 de octubre en Valencia, la respuesta de España”.

Que ens esta passant?, com es possible que estem assolint aquestes cotes d’estupidesa tant elevades, que ens hem begut l’enteniment?.

Sincerament, si finalment aquesta iniciativa de la Plataforma España 2000 es porta a terme ens haurem de replantejar moltes coses, els “uns” i els “altres”. Em costa comprendre que en ple segle XXI puguin donar-se situacions com aquesta.

D’altra banda, intentant fer un anàlisi el més asèptic i imparcial possible, no puc evitar recordar els fets que han succeït aquestes darreres setmanes a Girona i Barcelona, on s’han cremat fotos del rei d’Espanya, i tot i que haig de reconèixer que en aquell moment no em va agradar gens ni mica el fet, també reconec que no va impressionar-me, ni molestar-me, en la mateixa mesura que ho ha fet aquesta darrera noticia i això em preocupa, primera conclusió que en trec.

Em preocupa, per que me’n adono que tant condemnable és un fet com l’altre, i això em dur a la segona conclusió. Tant els “uns” com els “altres” compten amb radicals dins les seves files, i sempre he sentit dir que tots els extrems solen ser prou dolents.

Paral·lelament s’evidencia encara més l’absurditat de justificar la crema de fotos del rei a l’empara de la, des del meu punt de vista, mal anomenada “llibertat d’expressió” al menys en aquest cas. No hem d’oblidar que la llibertat d’un mateix comença on acaba la de l’altre.

De tota manera em tranquil·litza pensar, que aquesta classe de personatges son els menys, tant entre els “uns” com entre els “altres”, o al menys és el que vull pensar, per que si no és així el tema es pot embolicar força.

Finalment només desitjo que els mitjans de comunicació prioritzin la racionalitat, per damunt dels ratis d’audiència i influència i que en conseqüència es faci una condemna unànime d’aquest tipus de fets, al igual que desitjo que aquesta unanimitat es faci palesa entre la classe política, la radicalitat i la intolerància no es poden imposar al diàleg i la tolerància.

No vull acabar sense fer una especial menció a la Justícia, que conjuntament amb la política i els mitjans de comunicació hauria de jugar un paper determinant en aquests temes. Espero i desitjo que L’Audiència Nacional actuï amb la mateixa diligència i celeritat amb que ho va fer en el cas de la crema de fotos del rei, per que si no és així, l’únic que aconseguiran es justificar i donar peu a fets com els que es van produir a Girona i Barcelona.

PER CiU NO QUEDARÀ:

Sense cap mena de dubte hi haurà un abans i un després del Ple Extraòrdinari convocat a petició de CiU el passat dia 10 d’agost.

Tot i que a jutjar per les declaracions fetes pel Sr. Juanjo Duran a la premsa en relació al Ple anterior, on qualifica l’actitud de l’oposició de “poc constructiva”, afegint que “l’esperit de l’últim ple no va ser gens positiu, ja que es va posar damunt de la taula moltes confusions i falses sospites”, em fan pensar que la “bola” venia ja des de llavors, suposo que per aquest motiu el Sr.Duran, que sovint presumeix d’impulsar una política de diàleg i consens que ell a proposat des del govern, en un gest sense precedents, va intentar impedir-me intervenir i fer us de la paraula en el darrer Ple.

Hi ha una sèrie de fets i dades que no es poden perdre de vista:

1. Les darreres eleccions municipals les va guanyar CiU, tant en nombre de vots com en nombre de regidors.

2. CiU a lamentat públicament el pacte assolit entre ERC i PSC a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, que ens ha deixat a l’oposició per segona legislatura consecutiva tot hi haver guanyat les eleccions.

3. Paral·lelament, tot i fer pública aquesta lamentació, CiU també de manera pública, a assumit aquest pacte i la seva legitimitat des de el punt de vista legislatiu, acceptant amb total normalitat el rol d’oposició que se’ns ha imposat.

4. La legislació vigent en matèria de funcionament i organització dels ajuntaments contempla, preveu i articula el sistema pel qual s’ha de governar un ajuntament, però també fa el mateix en relació al paper de l’oposició.

5. Assumir el respectius rols que han pertocat a cada força política un cop constituït l’ajuntament i utilitzar les eines que la legislació vigent disposa per a cada cas, no es tant sols un dret, estic plenament convençut que també es un deure, en cas contrari faltaríem al compromís contret amb l’electorat mitjançant els respectius programes electorals amb que cada força política va afrontar la darrera campanya electoral.

6. Recollir les inquietuds i els problemes que pateixen els nostres convilatants i intentar resoldre’ls, també es un obligació de l’oposició, i en aquesta línia es perfectament lícit fer propostes en aquest sentit, molt més quant el govern no ho fa.

7. Preguntar i fiscalitzar la tasca del govern, es una de les principals obligacions de l’oposició d’un ajuntament.

Des de el meu punt de vista es indispensable dins del que es pot considerar la tasca de l’oposició, no tant sols la fiscalització de l’obra de govern, sinó també l’aportació de propostes, solucions, diferents i nous punts de vista d’un mateix problema. La critica per la critica no es vàlida, la critica acompanyada de contrapropostes es el camí que finalment garantirà un debat sà i democràtic a la nostra societat.

I pel que fa al govern, quant aquest adopta actituds que fan que la consigna substitueixi l’anàlisi, el crit i la manifestació substitueixi el diàleg, la reivindicació dissimuli el dogmatisme, i finalment es demana diàleg, on es vol imposició i submissió, no anem ni pel mateix camí, ni el que és més important, pel bon camí.

Govern i oposició estant condemnats a conviure, no seria molt millor fer-ho des del diàleg, el consens i la col·laboració?. Fer realitat aquest plantejament depèn tant del govern com de l’oposició, però qui està en possessió del govern en té una major responsabilitat, en definitiva és el govern de “tots”, per tant també és el govern dels que integren l’oposició, al mateix temps que ho és del ciutadans que van fer costat a aquesta oposició.

Per tot això puc afirmar que CiU a Móra d’Ebre, esta en aquesta línia, però els gestos son molt importants i de moment la percepció en quant a l’actitud que el govern ha adoptat envers l’oposició, per molt que el Sr. Duran s’entesti en afirmar el contrari, no ens fa pensar que anem pel bon camí. Desestimar de manera sistemàtica mocions de l’oposició , alguna d’elles de prou importància, intentar impedir determinades intervencions en el Ple, quant de manera paral·lela es permetent comentaris en veu alta i actituds, si més no singulars, d’alguns dels integrants del públic assistent, proliferats encontra de regidors de CiU, negar la disponibilitat d’espais i mitjans municipals a l’oposició, i fer oferiments de consens i diàleg de manera verbal que mai no es materialitzen de manera fefaent, no crec que pugui ser interpretat com una política de gestos que vagi pel bon camí.

Tant sols em resta afegir, que malgrat tot això, soc conscient, que aquesta és la meva visió dels fets, probablement el govern actual en tingui un altra de diferent, però del que no tinc cap mena de dubte és que per CiU no quedarà.

Heribert Barrera lamenta la supeditació d’ERC als socialistes i reclama un canvi de direcció al seu partit

En declaracions al matí de Catalunya Radio, l’expresident d’ERC i també del Parlament de Catalunya, el molt Honorable Heribert Barrera, a acusat directament Carod Rovira i Joan Puicercós de ser el responsables de la supeditació excessiva d’ERC als socialistes i ha demanat que se’ls rellevi.

Barrera opina que ERC ha de fer un tomb estratègic i prescindir de la supeditació al president Zapatero a canvi de res, o a canvi del menys preu més absolut, l’expresident del Parlament també ha acusat el govern espanyol d’actuar "amb la perspectiva que Catalunya se l’ha de tractar com una colònia" i de menystenir-la en matèria d’inversions.

També sosté que l’experiència del Tripartit ha comportat un desprestigi per Catalunya i una campanya de l’Estatut molt mal plantejada i molt mal portada que ens ha deixat en una situació pitjor que abans de començar.

Aquests son els motius que el fan demanar públicament una rectificació de l’estratègia i un canvi en la direcció al seu partit, sense que això signifiqui eliminar ningú o prescindir de ningú